Per a aquells que tinguin problemes d’equilibri o mobilitat, una canya pot ser un dispositiu d’assistència inestimable per millorar l’estabilitat i la independència quan caminen. Tanmateix, hi ha algun debat sobre si la canya s’ha d’utilitzar al costat més feble o més fort del cos. Mirem objectius del raonament que hi ha darrere de cada enfocament.
Molts fisioterapeutes i especialistes en rehabilitació recomanen tenir la canya al costat més feble. La lògica és que, mantenint el pes pel braç del costat més fort, podeu descarregar l'estrès de la cama més feble. Això permet a la canya proporcionar més suport i estabilitat per a l'extremitat més feble.
A més, utilitzant elcanyaAl costat més feble fomenta un patró de gronxador de les cames oposades similar al caminar normal. A mesura que la cama més forta avança, el braç del costat més feble es balanceja naturalment a l'oposició, permetent a la canya proporcionar estabilitat a través d'aquesta fase de swing.
D'altra banda, també hi ha un camp d'experts que aconsellen utilitzar la canya al costat més fort del cos. El motiu és que, mantenint el pes a través de la cama i el braç més forts, teniu una millor força muscular i control sobre la canya mateixa.
Els que afavoreixen aquest enfocament assenyalen que sostenir la canya del costat més feble us obliga a agafar -lo i controlar -lo a través d’una mà i un braç més dèbils. Això podria augmentar la fatiga i fer -hocanyaMés difícil de maniobrar correctament. Tenir -lo al costat més fort us proporciona la màxima destresa i força per al funcionament de canya.
En última instància, pot ser que no hi hagi una manera "correcta" universal d'utilitzar un bastó. Molt es redueix als punts forts, febles i deficiències específiques de l’individu. Un enfocament ideal és intentar utilitzar la canya a banda i banda per determinar què se sent més còmode, estable i natural per al patró de marxa.
Variables com la causa de la limitació de la mobilitat, la presència de condicions com els dèficits d’ictus o l’artritis del genoll/maluc, i les capacitats d’equilibri de la persona poden fer un costat més òptim que l’altre. Un fisioterapeuta amb experiència pot avaluar aquests factors per proporcionar una recomanació personalitzada de canya.
A més, el tipus de canya pot tenir un paper. UnaQuad canyaAmb una petita plataforma a la base proporciona més estabilitat, però menys balanceig de braços naturals que una canya tradicional d’un sol punt. La capacitat i les preferències de l’usuari ajuden a determinar el dispositiu d’assistència adequat.
Hi ha arguments raonables per utilitzar un bastó al costat més feble o més fort del cos. Factors com la força de l’usuari, l’equilibri, la coordinació i la naturalesa dels dèficits de mobilitat han d’orientar la tècnica escollida. Amb un enfocament de mentalitat oberta i l’assistència d’un metge qualificat, cada individu pot trobar la forma més segura i eficaç d’utilitzar un bastó per a una funció ambulatòria millorada.
Post Horari: 14-2024 de març
